En algun indret, avui és Festa Major. Les persones, amb el temps, quan hem consolidat algun costum, tendim a ritualitzar-lo. Quan el costum és col·lectiu, quan és popular, es transmet per l'exemple sense necessitat d'instruccions escrites. Quan s'assumeixen institucionalment, els rituals esdevenen litúrgia. El grau d'integració amb el col·lectiu es pot mesurar per com s'assumeixen aquesta litúrgia i el seu protocol.
Posem-ne un exemple: es troben el delegat de camp i l'àrbitre; els jugadors surten al camp de futbol. Els capitans dels dos equips es donen la mà i la dónen a l'arbitre, etc. El ritual es repeteix cada vegada que hi ha partit.
Amb el temps es poden perdre detalls d'aquestes accions, però el més frequent és que se n'hi vagin afegint. Per exemple, que es faci una onada a la grada abans no s'havia vist mai, fins que es va veure la primera. Ara ja és una de les accions dels grans partits.
En tenim un altre exemple força més antic que el futbol: els toros: El vestit civil ha canviat molt, el dels toreros molt poc, El brindar la "faena", el ritual de músiques per al canvi de terç, les posicions dels "maestros", els "olé" del públic i la possibilitat d'indult i l'adjudicació d'orelles o cues, o fer un volt a la plaça...
Després del descobriment que Howard Carter (patrocinat per Lord Carnarbon) féu de la tomba de Tutankamon s'ha avançat molt en el coneixement d'aquella cultura mil·lenària; però encara no sabem prou bé el ritual del seu enterrament. Eren el resultat de les aportacions fetes durant segles i segles. I tan bé que ens aniria per a entendre el séu món!
